(Article publicat dimecres, 20 de juny al Diari de Girona)

La Memòria de la Fiscalia General de l’Estat ens mostra com els delictes contra el medi ambient van créixer l’any passat per sobre del 10%. Això no només inclou els delictes estrictament contra el medi ambient i els recursos naturals, ja que el Codi Penal tracta dins el mateix títol els delictes contra l’ordenació del territori (delictes urbanístics) i els delictes contra el medi ambient, i dins d’aquests últims, però en capítol a part, el Codi fa referència als delictes relatius a la protecció de la flora i la fauna, on també es refereix a la protecció dels animals domèstics, sense oblidar els incendis forestals tan temuts per aquestes dates.

L’augment és especialment significatiu en els delictes contra la fauna i la flora (afectació a espècies protegides de flora silvestre i fauna i els seus hàbitats); gairebé un 40% respecte de l’any anterior. En canvi s’han reduït mínimament els delictes d’incendis forestals.

Una de les dades més destacables, en una matèria que per sort va guanyant sensibilitat entre la població, és l’augment de les condemnes per maltractament animal. En total hi ha hagut 224 sentències per maltractament animal, la qual cosa suposa un augment de pràcticament un 38% vers l’any anterior.

El Codi Penal assenyala en el seu article 337 que ha de ser castigat amb la pena de tres mesos i un dia a un any de presó i inhabilitació especial d’un any i un dia a tres anys per a l’exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals, el qui per qualsevol mitjà o procediment maltracti injustificadament o causi lesions que menyscabin greument la salut o sotmeti a explotació sexual a:

  • a) un animal domèstic o amansit,
  • b) un animal dels que habitualment estan domesticats,
  • c) un animal que temporalment o permanentment viu sota control humà, o
  • d) qualsevol animal que no visqui en estat salvatge.

Les penes s’hauran d’imposar en la meitat superior quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

  • a) S’han utilitzat armes, instruments, objectes, mitjans, mètodes o formes concretament perilloses per a la vida de l’animal.
  • b) Hi ha hagut acarnissament.
  • c) S’ha causat a l’animal la pèrdua o la inutilitat d’un sentit, òrgan o membre principal.
  • d) Els fets s’han executat en presència d’un menor d’edat.

Si s’ha causat la mort de l’animal s’ha d’imposar una pena de sis a divuit mesos de presó i inhabilitació especial de dos a quatre anys per a l’exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals. Els qui, llevat dels supòsits a què es refereixen els apartats anteriors, maltractin cruelment els animals domèstics o qualsevol altre en espectacles no autoritzats legalment, han de ser castigats amb una pena de multa d’un a sis mesos. Així mateix, el jutge pot imposar la pena d’inhabilitació especial de tres mesos a un any per a l’exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals.

Un dels casos més flagrants de maltractament és l’abandonament, que encara és força comú, sobretot quan arribem als mesos estivals. L’abandonament està especialment castigat al Codi Penal, sempre que pugui perillar la vida o integritat de l’animal, amb pena de multa d’un a sis mesos; així mateix, el jutge pot imposar la pena d’inhabilitació especial de tres mesos a un any per a l’exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals. Quan parlem de multa no ens estem referint a una multa administrativa, sinó que es tracta d’una verdadera pena o sanció penal, de la qual et queden els corresponents antecedents.

Si bé la majoria de condemnes per maltractament animal es donen contra animals domèstics o domesticats, recentment hem conegut una sentència pionera, de la qual es feia ressò el Diari de Girona, en la qual un jutjat de Barcelona ha condemnat el propietari d’una finca de Sant Vicens dels Horts a mig any de presó per haver maltractat una guineu, que prèviament havia capturat amb una gàbia-trampa, i que va tenir lligada sense menjar ni agua, que finalment va ser sacrificada (la notícia). La foto que apareixia de la guineu al Diari era esfereïdora. La crueltat humana pot arribar a límits difícils de comprendre. Tant de bo els nostres fills ens ajudin a canviar el vell pensament de «bèsties al servei de l’ésser humà» pel d’éssers vius que conviuen amb l’ésser humà.

Antoni Pérez De-Gregorio i Capella

Client Choice Awards 2014 Litigation

Advocat a Rebled Advocats