(Article publicat dilluns,  16 d’abril al Diari de Girona)

La falta d’implementació del programa de Compliance pot comportar la responsabilitat penal i directa de la societat, amb independència de la persona física autora del delicte, que pot ser un administrador, un directiu i fins i tot un empleat o subordinat.

No deixa de sorprendre que encara, a dia d’avui, no tothom és conscient de la necessitat inexcusable que totes les empreses, amb independència de la seva dimensió, han de disposar d’un programa de prevenció de delictes (Corporate Compliance).

I això que han passat gairebé 8 anys des que l’any 2010 es va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal, i posteriorment una reforma de 2015, va acabar de perfilar i matisar la necessitat de disposar d’un Pla de Prevenció de delictes. A tot això, les sentències en aquesta matèria no deixen de succeir-se. L’última, molt recent, de 8 de març d’aquest any, dictada per un Jutjat de Granollers, condemna una empresa per tres delictes fiscals (frau d’IVA) a penes de multa de més d’un milió d’euros. Aquí hem d’afegir la responsabilitat civil a càrrec de l’empresa (de més de mig milió d’euros) i lògicament les penes imposades als autors materials persones físiques del delicte. Poca broma.

Al Jutge li ha estat suficient amb considerar que els delictes es van fer en profit de l’empresa i que aquesta no disposava d’instruments adequats i eficaços de prevenció de delictes, és a dir, no havia implementat un programa o pla de prevenció de delictes (Compliance).

Avui vull fer referència a les mesures antielusió que preveu en aquesta matèria el Codi Penal, i que és molt important tenir en compte.
La norma assenyala que la transformació, fusió, absorció o escissió no extingeix la responsabilitat, sinó que aquesta es trasllada amb la seva adquisició i assumpció de la seva personalitat jurídica. Tampoc extingeix la responsabilitat penal la dissolució encoberta o merament aparent. És molt important tenir cura en aquestes operacions d’adquisicions d’empresa, on la due diligence que es practiqui haurà necessàriament d’aprofundir en aquestes qüestions per evitar assumir la responsabilitat penal que s’hagi pogut cometre en l’empresa adquirida. De la mateixa manera, no valdrà allò de constituir una nova societat amb una nova personalitat jurídica que continuï l’activitat amb els mateixos clients, proveïdors i empleats (o amb una part rellevant d’aquests) per fugir de la responsabilitat que s’hagi pogut cometre. També a l’hora de fitxar o contractar personal.

En funció del lloc de treball i del nivell en el qual ens trobem, serà molt important comprovar l’existència de pactes de no competència i acords de confidencialitat i remarcar la importància que es compleixin estrictament.
I és que ja s’han donat diversos casos en què les persones contractades haurien vulnerat el seu deure de confidencialitat no respectant els secrets empresarials de l’empresa d’on provenien, i que al fer-se servir en la nova empresa i en el seu benefici, poden comportar la responsabilitat penal d’aquesta per falta de control. Evidentment, com passa amb el tema de prevenció de riscos laborals, no existeix el risc zero, però sí que implementant un programa de compliment normatiu (Compliance) a l’empresa, podem minimitzar molts aquests riscos i, el més important de tot, exonerar-nos de la presumpte responsabilitat penal que se’ns vulgui imputar.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats

]]>