No és una novetat que el Real Madrid i l’Atlético de Madrid segueixin els passos del FC Barcelona en ser subjectes de sanció per a l’incompliment de l’article 19 del Reglament sobre l’Estatut i Transferència dels jugadors de FIFA. Sens dubte estava anunciat, i el pitjor de tot, és que n’eren coneixedors.

A continuació es farà una breu explicació jurídica sobre la normativa que ha ocupat i ocupa portades de mitjans de premsa, doncs les conseqüències del seu incompliment han estat –en el cas del FC Barcelona- i poden ser –pels recents sancionats- d’una importància majúscula, doncs impossibilitar la inscripció de jugadors durant dos finestres de mercat per uns clubs, anomenats dels grans, no és una situació gens agradable, tant pel business futbolístic com per la vessant esportiva, la qual sembla obviar-se.

Anem a analitzar, doncs, què envolta el citat article 19.

Ja a finals del segle passat foren desgraciadament famoses determinades pràctiques en el món del futbol en les que un equip europeu portava del continent africà, una quantitat de jugadors menors d’edat oferint-los l’anomenat “European Dream”. Transcorregut un o dos anys, possiblement un d’aquests jugadors podia arribar a fer carrera esportiva en un equip europeu, doncs era bon jugador, però la resta simplement quedaven abandonats a la sort del destí i es trobaven repudiats pel club que en el seu dia els acollí, fins i al punt de negar-los-hi l’entrada a les mateixes instal·lacions esportives. Per prudència no exemplificarem amb noms aquesta pràctica.

El somni del futbol europeu es convertia en una desil·lusió. Aquells potencials jugadors, esportistes sans de cos i ment, es convertien en persones que quedaven abandonades, lluny dels orígens i l’empara familiar, sense cap mitjà de vida i en molts casos sense entendre ni parlar la llengua del país on havien aterrat un any abans, amb la finalitat de ser jugador de futbol. El gran somni!

Sens dubte que la supervivència a occident obliga a emprendre camins completament indesitjables, i els esportistes amb el somni truncat, sense pròpiament escollir-ho, s’acabaven convertint en potencials delinqüents. El que s’anomena “la carn de canó” d’una societat rica.

Freqüentment, aquesta circumstància es veia agreujada pel fet que en molts països originaris dels menors, el seu retorn sense haver triomfat era sinònim de fracàs i comportava una gran vergonya pels mateixos esportistes, així com també per a la seva família. Per tant, molts d’aquests menors, tot i tenir l’oportunitat de retornar al país originari, sens dubte preferien quedar-se a una Europa que tractava sense escrúpols i amb extrema duresa a uns joves futbolistes que s’allunyaven de la pilota per aproximar-se a un món completament distant de l’esportiu.

És en aquest context doncs, i a l’any 2001, que per primer cop s’incorpora l’article 19 de l’Estatut i Transferència dels jugadors de FIFA, el qual veurem a continuació.

És completament comprensible que tal situació cridés l’atenció dels agents implicats en el món del futbol i aparegués la necessitat de regular la situació en la mateixa FIFA, estrany però que no fos percebut de la mateixa manera per les administracions dels països europeus que ignoraven aquesta situació. Ara bé, donat que el cas generava una certa indignació per l’evident situació dramàtica, la FIFA va entrar a regular sense cap vacil·lació i de forma completament estricta:

L’Article 19

  1. No es permet la transferència internacional de jugadors menors. “Las transferencias internacionales de jugadores se permiten solo cuando el jugador alcanza la edad de 18 años”.
  2. Existeixen tres excepcions:
  • Si los padres del jugador cambian su domicilio al país donde el nuevo club tiene su sede por razones no relacionadas con el fútbol.
  • Si la transferencia se efectúa dentro del territorio de la Unión Europea (UE) o del Espacio Económico Europeo (EEE) y el jugador tiene entre 16 y 18 años de edad.

Sempre que el club proporcioni formació futbolística i acadèmica, així com també vetlli de la millor manera possible pel jugador.

  • El jugador vive en su hogar a una distancia menor de 50 km de la frontera nacional, y el club de la asociación vecina está también a una distancia menor de 50 km de la misma frontera en el país vecino. La distancia máxima entre el domicilio del jugador y el del club será de 100 km.

La norma és clara, taxativa i sense marge a la interpretació.

Tot i que pot haver resultat sorprenent que el FC Barcelona, en el seu dia, així com  el Real Madrid i Atlético de Madrid recentment hagin estat sancionats per l’infracció de l’anterior article, tant FIFA com el TAS ja s’han pronunciat en diferents ocasions al respecte donat que ens permet abordar el tema des d’una perspectiva àmplia i no centralitzada en el cas del Barça, així com la seva odiosa comparativa amb els casos recentment succeïts respecte els seus rivals nacionals.

A l’espera del laude corresponent al FC Barcelona, cal indicar que tant FIFA com el mateix TAS, han tractat els antecedents de forma molt estricte, sobretot en els seus inicis. En aquest sentit, el màxim òrgan del futbol mundial assumeix que la qüestió és estrictament seriosa i no es pot deixar cap mínim de possibilitat que pugui arribar-se a produir de nou el mercadeig d’il·lusions i joves aprofitant l’excusa del futbol. Per aquest motiu, declara taxativament que no es pot interpretar la regla d’una forma flexible, ni arribar-se admetre cap excepció –clara al·lusió a la Masia del FC Barcelona-, doncs els risc que hi hauria amb les interpretacions de les excepcions, cada vegada més s’anirien produint de forma encoberta les situacions que protegeix l’esperit de la norma.

Per altra banda el TAS (Tribunal Arbitral du Sport), així com els àrbitres que han anat pronunciant-se sobre la qüestió, assumint l’encàrrec social designat per la FIFA, també resolen i interpreten les normes amb el mateix nivell d’exigència que requereix la norma, tot i que, com veurem, la rigidesa es va diluint.

Destacats antecedents al TAS.-

  • TAS 2011/A/2354 v. Fédération Internationale de Football Association (FIFA).
  1. (Elmir Muhic) és un jugador que viu a Alemanya, amb una familiar (tia) qui treballa a Frankfurt com a “Airport Manager”. La sol·licitud de transferència del jugador menor es produeix entre la Federació de futbol de Bòsnia Herzegovina (origen) i la Federació Alemanya (destí).

El TAS rebutja l’apel·lació del jugador, qui advocava per admetre l’excepcionalitat a la norma, i així confirma la decisió final, malgrat que s’està davant un cas de proximitat familiar amb una possible equivalència parental entre pares i tia, així com la territorialitat de la transferència, la qual no oblidem que és entre un candidat potencial a adherir-se a la Unió Europea i Alemanya.

Vegem com ho interpreta el TAS:

  • 17. Article 19 para. 2(a) deals with the following situation: the Player’s parents move to the country in which the new club is located for reasons not linked to football. The official commentary to Article 19 para. 2(a) calls for an interpretation of the term ‘parents’, appearing in the body of this provision, stricto sensu.
  • 20. The question is, however, whether these circumstances would justify an interpretation of Article 19 para. 2(b) by analogy as this provision allows for exceptional transfers of under-aged players CAS 2011/A/2354 E. v. FIFA, award of 24 August 2011 8 only if the transfer takes place within the territory of the EU (European Union), and that of the EEA (European Economic Area). The player has completed his 16th year. On its face, this provision is limited to a well-defined geographic scope: As Bosnia and Herzegovina is neither a member of the EU, nor of the EEA, it was uncontested between the Parties that this provision literally would not apply to the facts of the present case.
  • 26. The CAS Panel acknowledges that the rationale for Article 19 was to stop some forms of transfers akin to a “trade of minor players” and not to stop voluntary transactions. At the same time, the CAS Panel sees the need to apply the protection of minors strictly. Opening up the door to exceptions beyond those carefully drafted and included in the present text would unavoidably lead to cases of circumvention of the rationale for this provision.
  • 27. The decision to reject the present appeal will not deprive him of the possibility to continue both his vocational as well as his football training, and will only defer the possibility to obtain an international transfer certificate by a few months. At the same time, the CAS Panel fails to see why, separately from Article 19 para. 2 of the FIFA Regulations, this could be a hardship case. The primary reason for the Appellant’s move to Germany was education which he is continuing to receive. Although he is not allowed to play football in professional matches until he reaches his 18th year, he is allowed to play football and train with his team. While the Appellant is affected by Rules for the protection of minors, there is no evidence that would have justified to consider an exceptional hardship going beyond the general impact of the provisions on the protection of minors.

Sens dubte que la interpretació i aplicació de l’article 19 en el present cas és de gran rigidesa i inflexibilitat, fet que limita a grans trets les pretensions subjectives de determinats perjudicats en casos similars.

  • TAS 2007/A/1403 Real Racing Club de Santander vs. Club Estudiantes de la Plata

En aquest cas, el laude del qual no es troba publicat a la base de dades jurisprudencial del TAS-CAS, el jugador Brian Sarmiento havia tancat l’acord amb el Racing de Santander per tal que milités a les seves files com a jugador professional. Ara bé, tant el club originari, Estudiantes de la Plata, com la AFA –Federació Argentina de Futbol- negaren la possibilitat d’obtenir el CTI i facilitar la seva transferència en compliment de l’article 19.

Entre altres argumentacions, el jugador, va recordar que el seu pare s’havia traslladat a treballar a Espanya per raons completament diferents a les del futbol. Un argument molt utilitzat i fàcil d’acreditar sempre, el qual amaga molt poques veritats.

No obstant això, el mateix panel desestima la pretensió del jugador, argumentant que la interpretació de les excepcions que dimanen de l’article 19, han d’executar-se de forma restrictiva per tal de protegir el bé jurídic sense escletxes, això és la seguretat dels menors d’edat. Així mateix ho reconeix el panel, no sense assumir la rigorositat de la norma quan afegeix “Encara que això comporti a situacions difícils de sostenir o fins i tot contradictòries” –lliurament traduït.

Així mateix, el laude fa referència a què “es troben confrontats, per una part, el dret dels jugador a desenvolupar la pròpia professió, i per l’altra als principis de protecció al menor d’edat establerts per la FIFA en la seva normativa”, prosseguint que “el dret del treball és un Dret fonamental que ha de ser protegit, sobretot als futbolistes, els quals disposen d’una vida professional com a tals que per definició és de curta duració” –lliurament traduït-.

Malgrat aquesta declaració d’intencions de reflexió jurídica sobre la norma, el mateix panel resol la qüestió recordant que certament el jugador i la seva família gaudirien d’una millor situació a Espanya encara que, afegeix, el panel té l’objectiu i missió d’aplicar les normes i en cap cas legislar. Per tant, aplicant les normes estrictament, no pot procedir autoritzar la emissió del corresponent CTI.

Davant tota aquesta sèrie argumental, cal plantejar-se si estem davant del que es coneix com a norma justa.

Si s’analitzen els casos citats, sembla que el resultat que es produeix en el cas concret és, almenys, relativament absurd, doncs basant-se amb la protecció del menor s’està impedint que el jugador progressi en la seva carrera i la seva família en la situació econòmica. I així mateix sembla assumir-ho el mateix TAS en casos com el Villareal vs FIFA i el FC Girondins vs FIFA, que a continuació s’exposa el més rellevant.

  • TAS 2011/A/2345 Villareal vs FIFA

En aquest cas, novament el resultat del laude és desestimatori pels interessos del jugador Matías Nahuel Leiva, qui pretenia la seva inscripció al Villareal, en primer terme perquè s’havia sol·licitat el CTI per raó de transferència del club Adiur de Rosario (Argentina) al club de la Plana, i en segon terme perquè la seva primera inscripció professional sense justificar el canvi de situació del jugador fet que perjudicava l’exercici dels drets corresponents al club originari.

Ara bé, en ple anàlisi dels fets provats en el Laude, es fa una aproximació a la interpretació favorable de la possible excepció de l’article 19.2.a) del Reglament, així com de la seva interpretació suavitzada i molt condicionada.

 “A partir de les anteriors constatacions, podria arribar a pensar-se o considerar-se que existeixen elements que podrien fundar la procedència de la inscripció del jugador a favor del Villareal en base a l’excepció prevista a la lletra a) de l’article 19.2 del Reglament” -Lliurement traduït.-

Malgrat aquesta aparent comprensió a favor del jugador, la seva inscripció és denegada, doncs la seva interpretació estricta fa molt difícil arribar a considerar que en algun cas es pugui arribar a donar alguna de les excepcions.

No és una excepció el laude TAS 2011/A/2494 FC Girondins de Bordeaux c. Fédération Internationale de Football Association (FIFA), sentence du 22 décembre 2011

La Formation a tenu compte des conséquences regrettables de cette sentence pour Valentin Vada, lequel se voit privé de licence alors même que ses deux frères peuvent, quant à eux, évoluer normalement au sein du FCGB. Il s’agit néanmoins de préciser que seul Valentin Vada tombe sous le coup de l’article 19 RSTJ, son frère aîné étant majeur et son frère cadet trop jeune pour devoir acquérir une licence. En outre, même si elle n’est bien entendue pas insensible à la frustration compréhensible que ressentira Valentin Vada, la Formation doit constater que ce seul facteur humain ne saurait à lui seul l’autoriser à faire fi des règles strictes imposées par l’article 19 RSTJ. Tout au plus peut-elle émettre le vœu que le jeune Valentin Vada conservera sa motivation ainsi que son talent et qu’il saura développer ce dernier jusqu’à ce qu’il atteigne l’âge requis pour permettre à son club d’obtenir les autorisations nécessaires. En considérant les règles applicables, et en particulier celles applicables pour des joueurs européens, cette âge ne semble pas être situé trop loin dans le temps, d’ailleurs.

Malgrat tot l’exposat, és evident que arriba un moment en què l’evolució no dóna més de sí i la necessitat d’evitar que en els casos concrets, a l’empara d’una norma dictada per afavorir al menor en general, es perjudiqui a un del particular, es comencen a produir laudes que accepten l’excepció de la norma i per tant la inscripció del jugador.

Sembla que s’atén més a la justícia del cas concret que es jutja que a la norma general estricta i literal. S’està davant una nova tendència?

  • TAS 2012/A/2839 CA Boca Juniors Vs. FIFA

En aquest cas el jugador Rodrigo Betancourt Colman pretenia la seva inscripció com a jugador del Boca Juniors després que el seu pare biològic i la seva madrastra es traslladessin a viure a Buenos Aires.

En aquest cas, al contrari del cas Muhic, es realitza una interpretació flexible del terme “pares” per tal d’oferir una major protecció dels interessos del menor.

“El panel considera que interpretar el concepte de pares d’una forma que ignori l’estatus i el rol de la madrastra del jugador, podria constituir una discriminació perjudicial pel menor, en una situació com al de Rodrigo”. -lliurement traduït-.

En paraules pròpiament del mateix panel:

“In this appeal, the particular circumstances at hand are (i) the geographical proximity, economic, historical, cultural, and linguistic links between Nueva Helvecia and Buenos Aires, (ii) Roberto’s marriage to an Argentinien national living in Buenos Aires (iii) that the Step Sisters are young Argentinean nationals living in Buenos Aires (iv) that Rodrigo is a fifteen year old boy without Biological mother and (v) that although Rodrigo’s Father runs professional business in Nueva Helvecia, he also travels toother regions in Uruguay for professional reasons”.

A més, el Panel valora que el jugador no pertanyés a cap a equip d’Uruguai i que els pares del menor, a diferència del cas Brian Sarmiento, inscrivissin a Rodrigo a l’escola tant bon punt arribaren a Buenos Aires.

És per tot això que el Panel, en virtut de l’excepció continguda a l’article 19.2.a) del reglament, decidí permetre la inscripció a la AFA i que aquest jugués de forma oficial amb el Boca Juniors.

Cal destacar, en definitiva que davant la teoria e la interpretació estricta per protegir els menors en general i evitar obrir portes a possibles interpretacions laxes, en aquest cas s’utilitza la interpretació flexible –es parla de “mare de facto”- per a protegir el menor.

  • CAS 2013/A/3140 A. v. Club Atlético de Madrid SAD & Real Federación Española de Fútbol (RFEF) & Fédération Internationale de Football Association (FIFA), award of 10 October 2013

En el present cas, el club espanyol de l’Atlético de Madrid pertén inscriure el jugador menor d’edat americà, Alex Dabiel Reneau, qui junt amb la seva família s’ha traslladat a viure a Madrid.

Aquí FIFA entén que malgrat les al·legacions realitzades per a la inscripció del jugador persisteixen els dubtes sobre els motius del trasllat dels pares que no estiguin relacionats amb el futbol”.

El panel, seguint la línia marcada pel cas de Rodrigo Betancour, realitza una interpretació flexible de la norma, mitjançant un anàlisi del supòsit de fet i observa que entre altres elements que la família disposa de recursos econòmics alts i suficients com per no tenir que dependre de l’activitat futbolística del menor, situació totalment diferent a la contemplada amb el cas de Brian Sarmiento. A més, es valora que el jugador fou inscrit a l’escola amb major anterioritat al seu fitxatge per l’Atlético de Madrid.

8.32. In view of the above mentioned facts, and after due assessment and consideration of these facts, the Panel considers that there is no link between the move of the family and the footballing activity of the Player. Even if the time line between the arrival of the family in Spain and the request for registration of the Player with Atlético de Madrid is tight, it is not sufficient to establish that the intention of the move was linked to football.

8.35. Based on the foregoing, and after taking into due consideration all evidence produced and all arguments made, the Panel finds that the registration of the Appellant must be accepted, because the criteria for the exception to the prohibition of international transfers of minors, pursuant to Article 19 par. 2 (a) of the RSTP have been met in the present case.  

Sens dubte que a través d’aquest laude, s’està realitzant una interpretació beneficiosa a jugadors de famílies benestants respecte a famílies amb una limitació dels propis recursos econòmics, que cal plantejar-se amb seriositat.

 Després de repassar els casos més significatius que han arribat a la seu del TAS-CAS, i a l’espera del laude que aquest mateix pot pronunciar en el cas FC Barcelona, com a conclusió final, es pot posar fi al present escrit recordant que el TAS inicialment optava per una interpretació estricta de la norma. Ara bé, a mesura que els casos han a anat incrementant-se, així com la particular casuística en cadascun d’ells, s’han ofert interpretacions que aposten per una flexibilitat. Aquesta flexibilitat, d’entrada només han pogut ser paraules de reflexió del mateix Panel, el qual ha acabat aplicant la norma de forma estricte, argumentant que no es pot córrer el risc de què hi hagin escletxes. Però en els casos més recents, tal com s’ha detallat també, el TAS ha estat més flexible en la interpretació de la norma i ja no es mira en tant de recel l’existència d’excepcions a aquesta per permetre la inscripció dels menors d’acord amb l’empara de l’article 19 del mateix Reglament sobre l’Estatut i Transferència dels jugadors de FIFA.

Ja es veurà com resol el Tribunal d’Arbitratge en els casos pendents. Ara bé, des de l’humil punt de vista del que escriu aquestes breus línies, el que sí es pot assegurar és que aquest analitzarà cas a cas, estudiant les particularitats que han motivat l’arribada dels menors al futbol europeu i com aquesta s’ha realitzat.

Estarem a l’espera de veure i estudiar com resolt el TAS el cas FC Barcelona vs FIFA.

]]>