Aprofitant el context actual, el qual ens trobem en ple període impositiu on tothom esta preparant declaracions d’IRPF, i d’aquí poc IVA i IS (Impost de Societats), a través de la present publicació analitzem de forma sintetitzada la tributació en casos de dissolucions de comunitats de bens. 

A continuació veurem quins impostos es generen, i quins poden donar lloc a dubtes. En definitiva, la pregunta que es fa tothom és; quins impostos he de pagar? 

IMPOST SOBRE LA RENTA DE LES PERSONES FISIQUES (IRPF):

Quan ens trobem davant la dissolució d’una comunitat de béns no caldrà tributar sempre que no hi hagi excés en les adjudicacions ja que, en aquest cas, al produir-se un excés d’adjudicació, es produiria un guany patrimonial.

Si observem l’establert a l’article 33.1 de la Llei de l’IRPF, cita, “són guanys i pèrdues patrimonials les variacions en el valor del patrimoni del contribuent que es posin de manifest en ocasió de qualsevol alteració en la composició d’aquell, tret que per aquesta Llei es qualifiquin com rendiments“.

Així mateix, l’apartat 2 de el mateix article estableix que no existeix alteració en la dissolució de comunitats de béns o en els casos de separació de comuners.

Per tant, i d’acord amb l’anterior, la dissolució d’una comunitat de béns i la posterior adjudicació a cada un dels comuners de la seva corresponent participació en la comunitat no constitueix cap alteració en la composició dels seus respectius patrimonis que pogués donar lloc a una guany o pèrdua patrimonial, sempre que l’adjudicació es correspongui amb la respectiva quota de titularitat.

Només en el cas que s’atribuïren a un dels comuners béns o drets per major valor que el corresponent a la seva quota de titularitat, existiria una alteració patrimonial en l’altre, generant-se un guany o pèrdua patrimonial.

IMPOST SOBRE L’INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA (IIVTNU – O més conegut com Plusvàlua):

En segon lloc, la coneguda “Plusvàlua” tampoc està subjecte a tributar per aquest impost en la dissolució d’una comunitat de béns.

En la dissolució d’una comunitat de béns es produeix una adjudicació de béns o drets a cadascun dels seus comuners (sempre que no es produeixi un excés d’adjudicació). 

Per tant, no hi ha un efecte translatiu, sinó declaratiu. D’aquesta manera, cap comuner s’atribueix una cosa que no tenia i, per tant, no es produeix cap benefici patrimonial. (En aquest sentit, es pot observar la Sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 18 d’abril de 2013).

Ara bé, el fet que aquesta la dissolució d’una comunitat de béns no estigui gravada per aquest impost, no obsta que quan es produeixi una transmissió, no es computi el temps que els béns estaven afectes a la comunitat de béns. Per tant, aclarim que en les futures transmissions, es computarà aquest termini com a període de generació de l’increment de valor de el terreny per a la determinació de la base imposable de l’impost.

IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS (ITPAJD):

I en tercer lloc, respecte la dissolució d’una comunitat de béns, sempre que no hi hagi un excés d’adjudicació, no està subjecta a la modalitat de Transmissions Patrimonials perquè aquesta operació té caràcter particional i no dispositiu. No és una transmissió patrimonial pròpiament dita -ni a efectes civils ni a efectes fiscals- sinó una mera especificació o concreció d’un dret abstracte preexistent.

Es pot donar el cas que els béns siguin indivisibles o, directament, que no es puguin repartir de manera absolutament per igual, de manera que caldrà compensar en metàl·lic entre uns i altres comuners. En aquest cas, no hi ha un excés d’adjudicació, sinó una obligació conseqüència de la indivisibilitat de la cosa comuna.

Per això, nosaltres recomanaríem sempre que no es produeixi cap excés d’adjudicació i que la dissolució d’una comunitat de béns es faci de forma proporcional a les quotes de participació.

En resum, podem dir que la dissolució d’una comunitat de béns es tracta d’una transmissió patrimonial pròpiament dita (ni a efectes civils ni fiscals), per tant, no està subjecta a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses.

Fins i tot es pot observar la resposta de la Direcció General de Tributs a una consulta que se’ls va plantejar en un supòsit d’excés d’adjudicació:

Debe examinarse si se producen excesos de adjudicación en el reparto de los bienes, en cuyo caso se produciría también la sujeción a la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas en los términos previstos en el artículo 7.2.B) del TRLITPAJD, si este es oneroso, y en el Impuestos sobre Sucesiones y Donaciones si es lucrativo. A este respecto, para que no haya exceso de adjudicación a favor de uno de los comuneros, deberá adjudicarse bienes a cada uno en proporción a su cuota, y compensarse las diferencias que resultasen a favor de uno u otro en metálico, tal y como establece el artículo 1.062, párrafo primero, del Código Civil.

Para que el exceso de adjudicación que plantea en la consulta no tribute, debe de compensarse en dinero ahora bien, el valor que se debe tener en cuenta no es el valor de adquisición, sino el valor real de los inmuebles, que se entiende que es el valor de mercado. Por lo tanto, si existe un exceso de adjudicación por parte de uno de los comuneros y se compensa con dinero al otro comunero, será un exceso de adjudicación de los que no tributan; si se compensa pero no con dinero, sino con otros bienes, será un exceso de los que tributan como transmisión patrimonial onerosa, y si dicho exceso no se va a compensar, será lucrativo y deberá tributar en el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones por dicho exceso recibido, tal y como establece el apartado b) del artículo 3 de la Ley 29/1987, de 18 de diciembre (BOE del 19 de diciembre), del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones.

(Cal tenir present que la imposició per TPO és incompatible amb la quota variable d’AJD (DN), de manera que les operacions subjectes a TPO que es formalitzin en document notarial quedaran subjectes únicament a la quota fixa d’AJD).

Per tant, al final caldrà atendre cas per cas per valorar correctament si poden arribar a meritar algun d’aquests impostos. 

Anna Capell

Advocada a Rebled Advocats