En les operacions nacionals i internacionals, en nombroses ocasions sorgeixen incidències i problemes per l’incompliment del venedor en l’entrega de les mercaderies. Per exemple, una empresa ha comprat una partida d’un producte a la Corunya o a l’Índia i quan li arriba al magatzem comprova que el producte que li han enviat no és el que havia comprat o que la mercaderia és defectuosa.

En primer lloc, cal distingir si estem al davant d’una compravenda internacional o nacional, ja que la normativa aplicable és diferent. Si és una compravenda nacional, aplicarem el que disposa l’article 336 del Codi de Comerç espanyol, que estableix que el comprador si rep mercaderies embalades o enfardellades amb un defecte de qualitat o quantitat tindrà quatre dies per reclamar. No obstant això, quan ens trobem davant d’una mercaderia que té defectes ocults, és a dir, que una vegada obert l’embalatge encara no és apreciable cap deficiència, el termini de denúncia és de trenta dies segons disposa l’article 342 del Codi de Comerç.

En el cas que es tracti d’un producte el defecte del qual es vegi a simple vista –per exemple, fruita en mal estat–, supòsit en què no hi ha cap necessitat d’examinar la mercaderia, cal manifestar l’existència dels vicis detectats en aquell mateix moment, per tant no hauríem de deixar passar més de vint-i-quatre hores.

Si es tracta d’una compravenda internacional, per exemple una empresa de Girona que ha comprat sabates a una empresa xinesa, s’ha d’aplicar el que diu la Convenció de Viena, establerta per a les compravendes internacionals. En particular aquesta convenció determina que el comprador haurà d’examinar o fer examinar les mercaderies en el termini més breu possible atenent les circumstàncies. Això significa que cal tenir en consideració el tipus de producte, com va empaquetat i quin és el defecte per poder estimar quin és el termini raonable per reclamar. Ens podem preguntar: què cal entendre per un termini raonable a l’hora de fer la denúncia? Doncs a tall d’exemple, quan es tracta de mercaderia perible podem parlar d’un termini de quatre a sis dies. Quan la falta de conformitat no és aparent i només és possible detectar la deficiència del producte en les setmanes posteriors, el termini és d’entre dos i tres mesos.

Si és una compravenda nacional, aplicarem el que disposa l’article 336 del Codi de Comerç espanyol […]. Si es tracta d’una compravenda internacional, per exemple una empresa de Girona que ha comprat sabates a una empresa xinesa, s’ha d’aplicar el que diu la Convenció de Viena, establerta per a les compravendes internacionals

No obstant això, la convenció de Viena estableix com a límit temporal màxim un termini de dos anys per comunicar la falta de conformitat només en aquells casos en què al comprador li hagi estat impossible descobrir o detectar amb anterioritat els defectes de la mercaderia. Aquest termini de dos anys és, si fa o no fa, una excepció al principi general, i té com a explicació que també cal preservar les compravendes de productes industrials o de maquinària, els defectes de les quals són molt més difícils de descobrir.

Quan el comprador faci la reclamació al venedor, haurà de notificar per escrit i de forma fefaent la falta de conformitat en la recepció de la mercaderia, especificant la naturalesa de la mateixa mercaderia, de manera que no és suficient fer afirmacions genèriques del tipus “béns no conformes”, ni tampoc serveix enviar una queixa al servei postvenda o a l’assistència tècnica del venedor.

Per tot això, és important que els empresaris tinguin en compte que cal examinar la mercaderia tan aviat com sigui possible i notificar la falta de conformitat per tal d’evitar que se’ls pugui passar el termini per reclamar, sempre atenent el tipus de producte i si es tracta d’una compra nacional o internacional.

Miquel Àngel Garcia Esteve

Advocat a Rebled Bellvehí Advocats