Notícia publicada al portal jurídic www.iustel.com
La gelosia no pot justificar l’aplicació de l’atenuant en l’arravatament o obcecació sobretot en casos de divorci, segons estableix el Tribunal Suprem en una sentència donada a conèixer aquest dilluns, la qual condemna a un ciutadà xinès a 14 anys de presó per apunyalar la seva exdona i amenaçar a través de missatges de ‘WeChat‘.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Julián Sánchez Melgar, reitera la doctrina per recordar que la gelosia, més enllà dels casos en què són el símptoma d’una malaltia, no justifiquen l’aplicació de l’esmentat atenuant sobretot en casos com són les separacions i divorcis “en què, per definició, reneix el dret de tots dos cònjuges a refer un projecte propi de vida afectiva”.
De considerar la gelosia com a atenuant dels delictes de violència de gènere, per actuar l’agressor mogut per un rampell sobtat, estaríem segons el Suprem privilegiant “injustificades reaccions colèriques que, si bé es mira, són expressives d’un esperit de dominació que el nostre sistema jurídic no pot beneficiar amb un tractament atenuat de la responsabilitat criminal “.
PLÀNOL DE LA PREPOTÈNCIA
La Sala Segona de l’alt tribunal rebutja el recurs d’un ciutadà xinès resident a Barcelona, atès que “qui se situa en el pla injustificable de la prepotència i la superioritat no pot pretendre que la seva conducta es vegi beneficiada per un reconeixement de la disminució de la seva imputabilitat o culpabilitat “. Per al Suprem no pot acceptar-se com digna de protecció una conducta que no fa sinó perpetuar una desigualtat de gènere.
Segons els fets provats en el seu dia a la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, ara confirmada, l’home va atacar en dues ocasions a la seva exdona setmanes després que la relació que els unia finalitzés per decisió d’ella.
L’agressió més greu, per la qual és condemnat a 9 anys de presó per delicte d’homicidi en grau de temptativa, es va produir en un carrer de la Ciutat Comtal on el condemnat va apunyalar la seva exparella a la cara, el coll i el tronc causant-li un perjudici estètic important que l’afecta a l’exercici de la seva professió de cambrera.
A més, Pa B. és condemnat per amenaces greus mitjançant missatges que va enviar la seva exparella pel sistema ‘WeChat’ -una aplicació de missatgeria similar a Whatsapp-. En aquest punt, el Suprem reitera també la doctrina en assenyalar que els ‘pantallazos’ dels missatges obtinguts del telèfon mòbil de la víctima requereixen per constatar la seva autenticitat la pràctica d’una prova pericial que identifiqui l’origen de la comunicació, la identitat dels interlocutors i la integritat del contingut.
El motiu és el risc de manipulació dels esmentats arxius digitals per l’anonimat que permeten els sistemes i la llibertat de creació de comptes amb identitats fingides, que fan possible aparentar una comunicació en la qual un únic usuari es relacioni amb si mateix.
En aquest cas, sí s’accepten els missatges perquè la pròpia defensa del recurrent va admetre la seva remissió. Pel que fa a la gravetat, el Suprem indica que les amenaces també poden considerar-se greus i a vegades més que les explícites.
]]>
